El cap de terme actual, Bellver de Cerdanya (1.061 m) es localitza sobre un puig anomenat, en època medieval, de “Bello Videre” o “Pulchro Viso”, suposadament coincident amb el dit puig de Talló, que domina la Batllia des del seu centre geogràfic. El Segre transcorre al peu i la població es troba molt ben comunicada, en situar-se en la cruïlla de les carreteres de la baga (LP-4033) i de la solana (N-260). S’ha erigit, de forma clara, en la segona població cerdana després de la capital, Puigcerdà.

Inicialment, es trobava fora dels circuits comercials i de pas, atès que Talló era el nus principal de comunicacions (des del Berguedà, a través del coll de Pendís i per la Via Francisca o Strata Ceretana que travessa la comarca des del coll de la Perxa cap a la Seu), així com el centre espiritual del territori. Malgrat això, alguns autors situen aquí l’església de” S. Vicenti in Baridano”, referenciada el 982. Però fou amb Jaume I quan la població experimentà el seu apogeu. Aquest, a més d’ordenar que el camí ral procedent de la Seu d’Urgell vers Puigcerdà passés per la població, hi féu construir torres i muralles i hi concedí tota una sèrie de franquícies que en motivaren l’expansió.

L’explosió del polvorí del castell, el 1665, que destruí part de la població, i les contínues guerres franco – espanyoles (ocupacions de 1654-58, 1691-97, 1701-1713, 1793-95…), entre altres fets, desfiguraren, en bona part, la seva fesomia original, tot i haver aprofitat la fortificació medieval en diverses ocasions. La recuperació del Barri Vell i de les antigues muralles a conferit a Bellver una monumentalitat que no té paral·lel a la comarca.

Talló
Bellver